Cerca lliure

L’objectiu principal d’aquest document és actualitzar i posar al dia la guia que es va elaborar l’any 2010 amb l’objectiu de respondre les múltiples consultes que els ajuntaments adreçaven a la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona relatives a la metodologia i el procediment que calia seguir per introduir regulacions dels usos en planta baixa als diferents eixos comercials.
Aquesta guia dóna tot un conjunt d’indicacions que poden ser útils per acompanyar els treballs de revisió del planejament que els ajuntaments vulguin emprendre amb l’objecte de definir el seu model comercial.
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que una regulació dels usos en planta baixa adequada i acurada constitueix un element essencial per als ajuntaments per aconseguir una planificació urbanística correcta en el teixit comercial, tot instaurant el model de ciutat desitjat. Un model de ciutat compacte i socialment cohesionada.

Des de la Gerència de Serveis i amb la col·laboració de l’Institut Cerdà, s’ha realitzat un estudi entorn a les diferents alternatives de gestió de la Distribució urbana de mercaderies (DUM) i el comerç urbà.
L’objectiu del treball ha estat doble:
- generar coneixement de les diferents solucions al voltant de la DUM que hi trobem al voltant del territori i fora d’ell; conèixer diferents plataformes i accions distribuïdes en diversos municipis així com també exemples a nivell internacional
- oferir al personal tècnic dels ajuntaments recomanacions entorn aquesta temàtica, fet que permetrà que valorin quines s’adeqüen millor a les seves realitats i/o necessitats fent especial atenció al comerç electrònic.
Al final de l’estudi es poden trobar tot un seguit de conclusions per tal de fer-ne una eina més pràctica.
En la coordinació de l’estudi s’ha treballat fent sinergies amb diferents administracions com la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea de Transports Metropolitans, ATM.

La crisis sanitària de la COVID-19 ha obligat a una transformació digital de la majoria d’esdeveniments firals del nostre país. En molts casos, aquesta transformació s’ha produït sense que hi hagués prou coneixement previ per tirar-la endavant.
Aquesta guia pretén, doncs, ser una eina bàsica per posar en marxa una fira virtual des de les administracions públiques, independentment del tipus de fira, del seu volum o la seva singularitat.
Una eina útil per plantejar als ajuntaments i organismes públics de la província de Barcelona els fonaments de la digitalització a la qual ens hem vist abocats arran de la pandèmia, i que sens dubte hem de saber aprofitar de cara al futur i l’arribada de l’anomenada nova normalitat.

La guia destaca la importància de fer una bona diagnosi territorial i aporta pautes per orientar la seva redacció en el marc de la planificació estratègica. Conté un apartat dedicat a la informació i el coneixement en la planificació pública, on es repassa l'evolució dels instruments de presa de decisions i l'aportació dels observatoris locals. En un altre apartat s'explica què és la diagnosi territorial, des de les dades a l'acció, donant resposta a preguntes com el què, el per què i el quan de les diagnosis. També es presenten oportunitats per a la millora de la planificació des de la diagnosi.
El document enumera i explica 10 criteris per redactar una diagnosi territorial, que duen des dels actors i els prejudicis existents a les eines avançades de comunicació.
En un sentit més tècnic la guia presenta fins a sis eines i mètodes d'aplicació a les entitats locals i dedica també un apartat als sistemes de suport a la planificació: sistemes d'informació, models de previsió i models d'avaluació.
En conjunt, destaca la necessària sistematització de la pràctica d’anàlisi i diagnosi territorial, per mitjà d’eines avançades i dispositius dinàmics com els observatoris de desenvolupament econòmic, per esdevenir un veritable suport al reconeixement entre actors, debat d'alternatives i presa de decisions.
Col·lecció: Guies metodològiques per a la planificació estratègica

En els darrers anys, l’augment del consum de subministraments en els mercats municipals ha estat significatiu, com també ho ha fet el preu de l’energia. Segons dades de la 16a edició dels Cercles de Comparació Intermunicipal de mercats municipals, la despesa de subministraments l’any 2021 per m² de superfície total era de 16,1 €/m². – una dada que encara no mostra l’encariment del preu de l’energia d’aquest 2022.
Per aquest motiu, i pel compromís de la Gerència de Serveis de Comerç de convertir els mercats municipals de la província de Barcelona en equipaments sostenibles energèticament (a través del projecte transformador “Mercats municipals 2030: Espais d’oportunitats”) s’han analitzat els consums de set mercats municipals de la província de Barcelona, per extreure mesures d’estalvi i d’eficiència que puguin ser exportades al conjunt dels mercats de la província.

El Vídeo recull informació sobre nous enfocaments i diferents estratègies econòmiques per fer front als reptes de la ruralitat des dels petits municipis, la generació de noves activitats econòmiques, de noves oportunitats de negoci que arrelin a la població local, centrant-se en la digitalització al món rural:
·Fomentar una cultura i una economia digital en un context de ruralitat com a oportunitat per generació d’ocupació
·Coworking, plataformes de comercialització online, infraestructures i tecnologies

El document recull disset consideracions sobre el paper que té i que pot tenir l’Economia Social i Solidària en la localització i consecució dels objectius marcats en l’Agenda 2030 aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides des de l’escala territorial local, així com dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que es deriven d’aquesta. Aquesta és una obra d’autor i, a la vegada, elaborada de forma col·laborativa de persones que des de les entitats locals treballen per donar suport a l’economia social i solidària, i representants d’entitats de l’ecosistema de l’economia social i solidària al territori.

El comerç de proximitat, amb tota la seva diversitat etnogràfica, ha anat canviant el paisatge comercial del nostre entorn; cada cop està més representada la diversitat cultural i social en el territori.
Arran de la crisi sanitària sota la pandèmia COVID-19 s’han fet evidents la importància d’aquest comerç en la cohesió social i la convivència als barris i les dificultats d’alguns d’aquests mateixos establiments per a participar en les activitats que les administracions locals organitzen per dinamitzar els diferents eixos comercials.
En la majoria de casos, les relacions entre les diferents tipologies de comerç s’han vinculat des d’àrees com la cohesió social, migracions o diversitat i no tant des de les àrees o departaments de promoció econòmica i comerç que és on es gestionen, enmoltss casos, les principals accions de dinamització. Aquesta mena d’actuacions transversals són una oportunitat d’emprendre accions per afavorir una millor cohesió i comunicació al sector.
Es tracta de posar en valor tota la tipologia de comerços. És important, doncs, millorar la comunicació entre comerciants, l’associacionisme, agents del sector i l’administració per promoure la participació, facilitar la informació i l’accés als recursos. La perspectiva de gènere és també quelcom visible en aquest entorn.
La Gerència de Serveis de Comerç, conjuntament amb el Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida han col·laborat en posar damunt la taula la seva expertesa, coneixement i coordinació. Aquesta mena d’actuacions transversals entre àrees; Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç i l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social són sempre una oportunitat per afavorir més coneixement, enriquir resultats i afavorir la participació.

Aquesta publicació té per objectiu facilitar al món local una caixa d’eines completa de polítiques públiques d’economia social i solidària que serveixi per intervenir en una realitat social i territorial diversa. El treball extreu aprenentatges de la feina feta pels ajuntaments amb les comunitats locals en aquest període, i incorpora una mirada cap al futur. S’elabora una tipologia de polítiques públiques i es proposen uns criteris generals per posar-les en marxa.

El Vídeo recull informació sobre el Pacte local d’innovació verda i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, explicat per Joan Frígols, expert en Polítiques Públiques i Transformació Social.
Posa l’accent en l’Agenda 2030 i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. La col·laboració entre governs locals i regionals, la promoció d’aliances entre les diferents instàncies institucionals i la contribució de la ciutadania.

El Vídeo recull informació sobre el sociograma com a eina per identificar i dinamitzar els agents clau per a la innovació verda, explicat per Xavier Sabaté, ambientòleg i soci fundador d’Espai TReS · Territori i Responsabilitat Social i co-autor de la “Guia de branding territorial per als ens locals. Estratègies de marca territori” de la Diputació de Barcelona.
Posa l’accent en la participació i la creació d’un ecosistema col·laboratiu d’innovació, i en l’eina del sociograma per a la identificació dels agents clau per a la innovació i la dinamització del teixit econòmic i social.
(Col·lecció Càpsules formatives Innovació verda)

El Vídeo recull informació sobre nous enfocaments i diferents estratègies econòmiques per fer front als reptes de la ruralitat des dels petits municipis, la generació de noves activitats econòmiques, de noves oportunitats de negoci que arrelin a la població local, centrant-se en l’emprenedoria femenina a la ruralitat:
·L’emprenedoria femenina per generar ocupació de qualitat entre el col·lectiu de dones en un context rural
·Economia feminista i cooperativa